ANDRÉS INIESTA

Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, 11 de maig de 1984) és un futbolista espanyol que juga de migcampista al primer equip del FC Barcelona. La seva polivalència li permet d'ocupar altres demarcacions a la davantera de l'equip.

L'any 1996, quan tenia 12 anys, va fitxar pel Barça, després de destacar en el torneig infantil de Brunete com a jugador de l'Albacete i des del principi va tenir una gran progressió. Va militar dues temporades al Barcelona B fins que la temporada 2002-2003, Van Gaal el va fer debutar en un partit de la Lliga de Campions.

Durant dues temporades, la 2002-2003 i la 2003-2004, va combinar partits amb el Barça B i alguns amb el primer equip.

La temporada 2004-2005 va passar a formar part definitivament de la plantilla del primer equip i va participar activament en la consecució del títol de campió de la Lliga espanyola de futbol. Tot i que no va ser titular habitual en l'onze de Frank Rijkaard, acostumava a ser el primer jugador a sortir al camp en les segones parts. De fet, tan sols es va perdre un partit de lliga i va ser el jugador de la plantilla que va disputar més partits, juntament amb Samuel Eto'o.

El 17 de maig de 2006, durant la temporada 2005-2006, va participar a la final de la Lliga de Campions per primera vegada. La seva actuació va ser important perquè l'equip aconseguís el títol per segona vegada en la seva història.

Des de la temporada 2007-2008, porta el dorsal número 8, enlloc del número 24, prova de la seva major importància a l'equip. Aquest número l'havia portat moltes vegades abans en categories inferiors al futbol base del FC Barcelona, però com que a la seva arribada al primer equip aquest dorsal ja estava ocupat pel futbolista francès Ludovic Giuly no va poder continuar amb el 8.

El dia 6 de maig de 2009, a la tornada de les semifinals de la European Champions League al camp d'Stamford Bridge, Iniesta va fer un gran gol, empalmant l'esfèrica des de fora l'àrea a passada de l'argentí Lionel Messi en el minut 93', que posava l'empat al marcador (1-1) i proporcionava la classificació de l'equip barceloní per la final de la competició el 27 de maig del 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma contra el Manchester United. Aquesta final va tenir el Barça com a vencedor (2-0), i Iniesta va firmar un gran partit, entrant així a la història com un dels membres destacats del "Barça del Triplet".

L'1 de desembre va quedar en 4rt lloc en la classificació de la Pilota d'Or, el premi que atorga la revista France Football al millor jugador del món. Andrés va quedar per darrere de Messi, el guanyador, Cristiano Ronaldo i Xavi. Amb aquesta concessió es reafirma com a un dels millors jugadors del món juntament amb els seus companys d'equip.

La temporada 2009-2010, comença lesionat, encara fruit de la lesió que quasi li impedeix jugar la final de la Champions League, i no pot participar en els dos primers títols de l'any que aconsegueix el club blau-grana, la Supercopa d'Espanya contra l'Athletic de Bilbao (5-1 en el total), i la Supercopa d'Europa contra el Shaktar Donetsk (1-0), a Mònaco. Però sí que forma part de l'equip que viatja a Abu Dhabi per a lluitar pel Mundialet de Clubs. Tot i no tenir una actuació molt destacada, el Barça aconsegueix el títol a la final davant l'Estudiantes (2-1), entrant així a la història en ser el primer club en aconseguir els 6 títols en joc. Iniesta també entra a la història com a membre important del "Barça de les Sis Copes", o el Barça d'en Pep.

A la Copa del Món a Sud-àfrica 2010, Andrés va ser novament convocat, essent titular en tots els partits d'Espanya, amb la que va fer 2 gols, un a Xile i l'altre a la gran final contra Holanda amb el qual Espanya es va proclamar campiona del món. A més, en aquest últim partit de la copa del món, li va dedicar el seu gol al seu amic Daniel Jarque, mort un any abans d'un atac de cor.

Font: Vikipedia